Entrevista amb l’Stéphane Lévy, Codirector del Centre Moveo:

Què és una escola de teatre?

Què és una escola de teatre i per a què serveix? Quines són les condicions necessàries perquè una escola sigui útil en la formació de professionals de les arts escèniques? Què volem transmetre i potenciar a nivell pedagògic, artístic i social? Aquestes són les preguntes que sempre em venen al cap en pensar en el concepte d’una escola de teatre. I, probablement, són les qüestions que haurien de plantejar-se no sols els qui desitgin fundar una, sinó també els estudiants i professors que formen part d’ella.

En la pràctica, cada escola respon a aquestes preguntes a través de la seva estructura, currículum, organització interna i, sobretot, la relació entre docents i alumnes. En el cas de Moveo, escola de teatre a Barcelona, aquestes reflexions van arribar després de la seva fundació i la creació del programa de diplomatura en teatre físic.

L’inici de Moveo va ser impulsat per un desig compartit: el dels estudiants de formar-se en un teatre diferent, basat en el cos i el moviment, i el nostre de transmetre l’après. En 2004, arribem a Barcelona en un moment en què hi havia un interès creixent per un teatre distint, centrat en el moviment dramàtic. Va ser una coincidència de circumstàncies: el nostre desig de compartir l’après a Londres i la curiositat i el lliurament dels primers estudiants en les classes de teatre físic de Moveo, així com l’energia dels quals ens van convidar a Barcelona: Pau Bachero, Borja Tous i Mateu Pascual,

En aquests primers anys, el camí no estava del tot definit. Les preguntes clau sobre el paper i els objectius de l’escola van prendre prop d’una dècada a trobar respostes pràctiques. I aquestes respostes continuen sent provisionals, perquè una escola de teatre és un organisme viu que evoluciona amb el temps.

Com enteneu la transmisió?

Transmetre és un acte de despreniment. Transmetre no sols implica ensenyar una tècnica, sinó també compartir un recorregut personal. Per a mi, transmetre significa desprendre’s del coneixement, deixar-lo en l’espai de treball perquè pugui ressonar i transformar-se en uns altres. Aquest procés exigeix humilitat i transparència. En Moveo, creiem fermament que el saber no és una mercaderia que es ven o protegeix. És una relació viva, un diàleg constant entre estudiant i professor.

Quan el coneixement es concep com un producte comercial, sorgeixen dinàmiques on només es comparteix el mínim necessari per a mantenir als alumnes dependents. En el nostre cas, pensem tot el contrari. El saber no és una cosa que s’esgoti; és una experiència que creix i s’enriqueix en l’intercanvi. El professor no és un amo del coneixement, sinó un guia que ajuda a l’estudiant a explorar camins nous. I això requereix honestedat: reconèixer els propis dubtes i limitacions per a construir un aprenentatge mutu.

Cada alumne interpel·la al professor amb preguntes i desafiaments nous, obligant-lo a expandir la seva pròpia comprensió. D’altra banda, el professor comparteix no sols un coneixement tècnic, sinó també la seva trajectòria: els obstacles, frustracions i alegries que ho han format. Això crea un vincle humà que enriqueix l’experiència d’aprenentatge.

Quins son els pilars de l’escola de teatre físic?

Diria que els dos pilars principals de la formació són la tècnica i el cos expressiu. El Mim Corporal, tècnica central en Moveo, compta amb un corpus tècnic ric i complex. Volem que els estudiants gaudeixin de tot el que aquesta tècnica pot aportar: precisió, claredat, imaginació, sentit de la composició, fisicalitat i poètica. Però transmetre aquesta tècnica no és només ensenyar un conjunt d’habilitats; és permetre que els estudiants comprenguin com totes les parts d’aquest sistema es relacionen entre si.

L’estudiant sovint s’enfronta a dificultats concretes en el seu aprenentatge. Aquí és on l’experiència del professor marca la diferència, ajudant a identificar que la solució pot estar en un canvi de perspectiva o a explorar un altre aspecte del sistema. La tècnica es converteix així en un vehicle per a descobrir noves formes d’expressió i connexió.

El treball de grup és important a una escola de teatre?

Una escola de teatre és, abans de res, un lloc de grup com a espai de creació. Les relacions entre estudiants i professors són un dels pilars fonamentals del seu èxit. En Moveo, creiem en la no competitivitat. Hem demostrat al llarg dels anys que els grups col·laboratius funcionen millor, cosa que permet que cada persona desenvolupi el seu treball de la millor manera possible.

La por, que sovint s’utilitza com a eina en alguns contextos educatius, és per a nosaltres l’antítesi del que una escola de teatre ha de ser. Crear un espai segur, on els estudiants no se sentin jutjats en equivocar-se, és essencial. Només en un entorn així es pot donar valor a la intuïció i, a través d’ella, al desenvolupament de la persona com a artista.

Formar artistes implica formar persones i relacions humanes. L’acte teatral, la creació, són gairebé sempre col·lectius. Com més puguin aprendre els estudiants a generar dinàmiques de treball sanes i respectuoses, més capaços seran de replicar aquestes condicions en la seva vida professional, afavorint la creativitat i l’intercanvi.

Com s’organització una escola de teatre?

Una acadèmia de teatre proposa, a través del seu currículum, una ordenació dels sabers, tant en el temps com en l’articulació de les matèries. En moltes escoles, les assignatures es treballen de manera independent les unes de les altres, la qual cosa accentua una atomització del coneixement. En Moveo, concebem el treball teatral com una globalitat, que inclou coneixements tècnics, tant instrumentals com analítics, intuïció, entrenament en improvisació i la capacitat d’interpretar partitures creades per uns altres.

Per això, en la nostra pedagogia, els professors no estan limitats a impartir una única assignatura, sinó que viatgen entre les principals. A més, les matèries no s’ensenyen de manera aïllada. Un exercici tècnic pot desembocar en un treball d’improvisació o prendre com a referència una peça de repertori. La transversalitat és clau per a nosaltres. El saber és global, encara que només puguem accedir a ell a través de camins específics que separen les seves parts per a explicar-les millor. Aquesta separació és únicament una eina pedagògica; no correspon a la realitat de l’acte escènic, que és integral.

Un altre element essencial en una escola de teatre és la seva grandària. El nombre d’estudiants i professors determina profundament el funcionament de la institució. En Moveo, hem optat per ser una escola petita i artesanal. Creiem que, lluny de ser un saber exclusivament acadèmic, la pràctica teatral és una artesania.

Avui dia, l’èmfasi en la titulació universitària, resultat d’un fort lobby a Espanya, està danyant el teixit educatiu en les arts escèniques en imposar mètodes més teòrics que pràctics. Això penalitza a les estructures petites, que no poden adaptar-se a aquests criteris. Defensem un altre model educatiu: una escola petita és flexible i està al servei de l’estudiant. En ella, tots es coneixen i existeix una proximitat que permet un treball més individualitzat.

Que trobes més desafiant?

Crear una escola de teatre a Barcelona i mantenir-la activa durant més de 20 anys, superant crisis econòmiques, pandèmies i altres obstacles, ens omple d’il·lusió. Però el que més ens alegra és quan els estudiants tornen, a vegades anys després, i ens compten l’important que va ser per a ells la formació, tant artísticament com humanament. També ens entusiasma veure com una nova generació de professors, formada aquí i en altres llocs, creu en aquest projecte i treballa ara en el Centre Moveo.

L’èxit més gran, per a mi, seria que un dia l’escola pogués continuar funcionant i evolucionant, fins i tot sense Sophie i sense mi.